MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6486 (27 / abril / 2024)

Alfons de Poitiers (Poissy, Illa de França, 1220 – Corneto, Toscana, 1271)

Creació de la fitxa: 2022-04-06
Darrera modificació: 2022-04-13
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Príncep de sang reial francès, germà de Lluís IX de França (1214 – 1270) i de Carles I de Nàpols (1226 – 1285). Comte de Poitiers i de Saintonge, i senyor de la Terra reial d'Alvèrnia, per donació del seu pare Lluís VIII de França (1225), títols als quals afegí els de comte de Tolosa i marquès de Provença (Alfons III de Tolosa) pel seu matrimoni (1237) amb Joana, filla i hereva del comte i marquès Ramon VII (mort el 1249). Tots aquests dominis en feren un dels homes més rics i influents de França. Fou mà dreta del seu germà Lluís IX per a la reducció de la presència anglesa a França i per a la submissió d'Occitània. Participà a la VII croada, a Egipte (1249), on fou fet presoner amb els seus germans i tot seguit alliberat. Quan tornà a França, patí una paràlisi que es complicà amb una oftàlmia (hivern 1251-1252), per a la qual buscà l'ajut d'Abrahim (fl. c. 1252 – 1253) a través del seu vassall Ramon (V) Gaucelm de Lunèl (c. 1205 – 1269). A la mort de la seva mare, Blanca de Castella (27/11/1252), fou regent del regne fins a la tornada del rei (1254). Al costat de Lluís IX, també participà en la VIII croada, a Tunis (1270), de la qual tornà malalt i morí a Itàlia durant el viatge de retorn.
Bibliografia
Pernoud (1985), Saint Louis et le crépuscle de ..., pp. 117-144
Ducluzeau (2006), Alphonse de Poitiers: frère ...
Luard (1872-1883), Matthaei Parisiensis, monachi ..., vol. 5, pp. 311-312 (paràlisi)
Paris (1840-1841), Grande chronique, vol. 7 pp. 309-310 (paràlisi)
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Imago Mundi
Destinatari als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).