MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6485 (27 / abril / 2024)

Abrahim (fl. Montpeller?, c. 1252 – 1253)

Creació de la fitxa: 2022-04-05
Darrera modificació: 2022-04-14
Categoria social i professional
físic - jueu - mercader - metge - oculista
Activitat professional
Privada i nobles
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: al-Àndalus - França (regne) - Magrib [Barbaria] - Montpeller (senyoria)
Localitats: Montpeller [Montpellier]
Comentaris
Metge (físic) jueu, expert en medicina ocular, originari dels països musulmans i establert als dominis del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) arran de l'activitat comercial que també practicava i que l'enriquí considerablement. Cap a 1252 o 1253, el comte de Tolosa Alfons de Poitiers (1220 – 1271) demanà al seu vassall Ramon (V) Gaucelm de Lunèl (c. 1205 – 1269) que aconseguís que li anés a tractar una afecció dels ulls, però havent estat prohibit de poc a França que els cristians es deixessin guarir per metges jueus (concili de Besiers, 1246), i tement que el comte el retindria, ell no s'hi mostrà disposat si no se li concedien les garanties adequades i Jaume I l'hi autoritzava. — Formes antigues del nom: «Habrahym» (llatí). — Notes: la bibliografia identifica "els dominis del rei d'Aragó", que és el que diu el document («est de terra domini regis Aragonum»), amb el regne o la Corona d'Aragó, i per això l'anomena sovint Abrahim o Abraham d'Aragó. En realitat, no se sap a quin dels estats de la Corona d'Aragó s'havia instal·lat, però que l'intermediari triat pel comte fos el senyor de Lunèl i que es confiés en els contactes dels jueus del mateix Lunèl fa sospitar que era la molt propera senyoria de Montpeller. Procedia d'algun país musulmà («venit de terra sarracenorum ad illas partes») que tampoc no s'especifica (per l'activitat comercial que esmenta, tant pot ser de l'al-Àndalus, com s'ha suposat, com del nord d'Àfrica). No hi ha cap prova que finalment efectués el viatge.
Bibliografia
Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ..., vol. 3 (1737), p. 477 , i col. 499-500, doc. 302
Teulet - Laborde - Berger - Delaborde (1863-1909), Layettes du Trésor des chartes, vol. 3 (1875), pp. 183-184, núm. 4055 (ed. completa)
Graetz (1863-1876), Geschichte der Juden von den ..., vol. 7, p. 114
Singer (1901-1906), The Jewish Encyclopedia: a ..., s. v. 'Abraham of Aragon' (vol. 1, p. 98, art. de Louis Ginzberg)
Pansier (1904), "Les pratique de l'ophthalmologie ...", p. 11 (repr. parcial el document)
Pansier (1908), Anonymi tractatus de ..., pp. 104-105 (mateix text que Pansier 1904)
Simon de Guilleuma (1933), "Notícia històrica dels ...", pp. 29-30 (de Pansier 1908)
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Habrahym'
Granjel (1964), "Historia de la oftalmología ...", p. 142 (de Pansier 1904)
Pernoud (1985), Saint Louis et le crépuscle de ..., p. 126
Enllaços
Jewish Encyclopedia
Wikipedia ENG
Variants del nom
Abrahim d'Aragó
Habrahym
Abraham d'Aragó
Esmentat als documents
París - AN - Trésor des chartes – J 320, Toulouse XI, núm. 95 – Lletra, Senyorial – 31 maig 1253

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).