MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6481 (22 / November / 2024)

Rodrigo (fl. Ciudad Rodrigo, 1384 – 1391)

Creació de la fitxa: 2022-03-07
Darrera modificació: 2022-03-08
Categoria social i professional
alquimista - bisbe
Comentaris
Bisbe de Ciudad Rodrigo (1384-1391) durant el Cisma d'Occident, d'obediència romana. La seu episcopal fou molt afectada per les dissensions derivades del Cisma (arribà a tenir bisbes de tres obediències simultàniament). Durant la crisi successòria a Portugal i la guerra entre aquest regne i Castella (1383-1385), d'obediència romana i avinyonesa, respectivament, passà a Portugal, on Joan I (1385-1433) li assignà les rendes de Torres Novas i Castel Bom, i assistí a les corts de Coïmbra de 1385, però el papa de Roma li retirà les de la diòcesi. Molt probablement és ell el bisbe de Ciudad Rodrigo expert en alquímia que demanà a Joan I el Caçador (1350 – 1396), mitjançant l'ambaixador Guerau de Queralt (m. 1394/1396), que el rebés als seus regnes.
Bibliografia
Martín Benito (2002), "Panorama histórico de la ...", p. 48
Sánchez Sesa (2006), "El Cisma de Occidente en la ...", p. 309
Enllaços
Episcopoligi (diòcesi)
Episcopologi de Ciudad Rodrigo (Wikipedia)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 188v – Salconduit, Reial – 20 abril 1391
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 188v – Credencial, Reial – 20 abril 1391
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 188r – Lletra, Reial – 20 abril 1391

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).