MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6470 (22 / November / 2024)

Andreu, Duran (fl. 1386)

Creació de la fitxa: 2022-02-22
Darrera modificació: 2022-03-22
Categoria social i professional
alquimista - mestre
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I)
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Alquimista (mestre). El març de 1386, a Saragossa, ell i Bernat Tolvan (fl. 1386), també alquimista, reberen un pagament de l'infant Joan, poc després Joan I el Caçador (1350 – 1396), pels seus serveis. — Formes antigues del nom: «maestre Duran Andreu» (català). — Nota: en aquests anys vivia un argenter de Barcelona anomenat Andreu Duran (fl. 1373-1403), que efectuà diversos treballs per a l'infant i després rei Joan, i tingué un fill homònim també argenter (fl. 1388-1403), però sempre són citats com a argenters i mai amb la forma invertida del nom Duran Andreu.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 346, nota
Beaujouan (1967), La science en Espagne aux XIVe et ..., p. 39
García Font (1976), Historia de la Alquimia en ..., p. 146 (de Rubió)
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 2, pp. 67 i 68 (argenters Andreu Duran)
Vernet - Samsó (2004), "La ciència i la tècnica als ...", p. 263
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", p. 467
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 607, f. 73r – Tresoreria, Reial – març 1386

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).