MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6463 (20 / August / 2025)

Pal, Romeu de (fl. Tàrrega, 1325 – 1347)

Creació de la fitxa: 2022-01-29
Darrera modificació: 2025-07-19
Categoria social i professional
cirurgià - mestre
Activitat professional
Exèrcit-armada-marina - Patró: Rei Alfons III el Benigne - Privada i rei - Tribunals
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Tàrrega
Comentaris
Metge (físic-cirurgià), de Tàrrega. El 1325 efectuà un informe pericial sobre una ferida mortal, a la mateixa vila. El 1331 era cirurgià d'Alfons III el Benigne (1299 – 1336) i aquest li concedí en exclusiva la carnisseria dels jueus de Cervera (Riera 1987; López Pizcueta 1992). El 1336 rebé 1.500 ss b. de la cort reial (Miret 1909). El 1343 acompanyà el rei i l'exèrcit a l'expedició militar de Mallorca i a la primera campanya del Rosselló (Cifuentes 1993). També era expert en les Sagrades Escriptures, tant en llatí com en hebreu, i el 1344 Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) disposà que tots els jueus de la Corona d'Aragó haguessin d'assistir a les seves exposicions (Rubió 1908-1921; Riera 1987). El març de 1347 el rei li comprà un exemplar de l'obra de Ramon Martí, Pugio fidei contra judeos. Casat amb Guillemona (esposa de Romeu de Pal) (fl. 1347), amb la qual tingué fills, entre els quals Bartomeu de Pal (fl. 1354). El juliol d'aquell any 1347 ja era mort. Aleshores, el seu germà, el físic Pere de Pal (fl. 1347), de Tàrrega, era el procurador de la seva vídua i dels seus fills, encara menors, i maldaren per cobrar deutes pendents de pagar a Romeu per la cort. És esmentat com a cirurgià (1325, 1331, 1336), com a físic-cirurgià (1343) i com a físic (1347). — Formes antigues del nom: «Romeus de Pal» i «Romeus de Pau» (llatí); «Romeu de Pal», «Romeu Pal» i, per error, «Romeu de Pals» i «Ramon de Pal» (català). — Nota: Rubió, coneixent-ne només el document de 1344 i sense saber que era cirurgià, el tingué per "mestre en Sagrades Escriptures" a partir del tractament de mestre que li era aplicat com a metge, confusió heretada per una part de la bibliografia posterior. Riera (1987) el va suposar convers (probablement per relacionar-lo amb els Pau cerverins), però aquesta condició no consta en cap document.
Bibliografia
Rubió i Lluch - Nicolau d'Olwer (1907), "Cartes literàries del segle XIV", pp. 41-42 ("mestre en Sagrades Escriptures", "1343")
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 129-130, doc. 119 ("mestre en Sagrades Escriptures", "1343")
Miret i Sans (1909), "Les médecins juifs de Pierre ...", p. 273 ("cirurgico")
Riera i Sans (1987), "Les llicències reials per ...", pp. 122 i (notes) 130 ("quirúrgic reial... convers")
López Pizcueta (1992), "La carnicería del barrio judío ..." (ed. dels documents sobre la carnisseria)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 210-212, 221, 236-237, 262, 267-270, 279, 296, 715 (doc. 147) i 727-729 (doc. 168)
Muntané i Santiveri (2014), "La pressió ideològica i ...", p. 124 (de Riera)
Rivera Sentís (2018), "Topografia, morfologia i ...", p. 39 (de López Pizcueta)
Llobet i Portella (2022), "Les relacions veïnals entre ...", p. 151 (de López Pizcueta)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1111, ff. 106v-107r – Manament, Reial – 9 maig 1338
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1118, f. 112r – Manament, Reial – 6 febrer 1344
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 483, f. 219rv – Concessió, Reial – 16 juny 1331
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 483, f. 223v – Manament, Reial – 21 juny 1331
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 484, f. 14r – Confirmació, Reial – 19 setembre 1331
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 484, f. 71r – Confirmació, Reial – 15 desembre 1331
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 300, f. 64v – Tresoreria, Reial – octubre 1331
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 320, f. 113v – Tresoreria, Reial – abril 1343
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 320, f. 122v – Tresoreria, Reial – maig 1343
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 321, f. 53r – Tresoreria, Reial – juliol 1343
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 866, f. 9v – Certificat, Reial – 25 abril 1343
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 868, f. 66r – Certificat, Reial – 6 març 1347
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 883, f. 45r – Certificat, Reial – 5 juliol 1343
Creditor als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1127, f. 157rv – Manament, Reial – 21 juliol 1347
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 650, f. 71rv – Manament, Reial – 30 desembre 1347
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1111, f. 107r – Manament, Reial – 9 maig 1338
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1592, f. 194r – Manament, Reial – 28 novembre 1354
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Jaume II – carp. 193, núm. 4120 – Declaració, Notarial – 15 juny 1325

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).