MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6457 (22 / November / 2024)

Açan del Barri (fl. Perpinyà - Carcassona, 1356 – 1374)

Creació de la fitxa: 2022-01-24
Darrera modificació: 2023-01-15
Categoria social i professional
jueu franc - mestre d'astrolabis - rellotger
Comentaris
Rellotger i constructor d'astrolabis jueu, de Perpinyà, també anomenat Vidal Abraham del Barri. El 1356 fou distingit amb el privilegi de familiar reial i l'exempció d'impostos i del signe de la roda per Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que lloà molt la seva expertesa, a condició que es mantingués al seu servei. El 1358 construí un "instrument de llautó" per a Dalmau Sesplanes (m. 1383), a compte del rei. El 1362 el monarca reclamà un astrolabi que li havia construït i li havia d'enviar, i li n'encomanà un altre. El 1374 es traslladà a Carcassona. Devia ser parent de David ben Yom Ṭov del Barri (ante 1300 – ante 1361). — Formes antigues del nom: «Açan del Barri», «N'Atzan del Barri» (llatí), «N'Açan del Barri» (català).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 143 (doc. 143) i 172 (doc. 181)
Giralt (2022), "Mestres de la ciència dels ..."
Variants del nom
Vidal Abraham del Barri
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1240, f. 60rv – Recomanació, Reial – 8 març 1374

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).