MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6431 (22 / November / 2024)

Mur, Simonet de (fl. 1327 – 1354)

Creació de la fitxa: 2022-01-13
Darrera modificació: 2022-01-13
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble. Senyor de Mur i d'altres llocs del Pallars i la Ribagorça. Era fill i hereu d'Acard (V) de Mur, que havia estat governador del regne de València dellà Xixona (1316-1321), i d'Agnès Alemany de Guimerà. El 1327, representat per la seva mare, prestà homenatge al rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336) pel castell de Mur i altres feus. El seu germà menor Acard (Acardic) heretà altres béns a la Noguera i al regne de València. Com aquest, Simó formà part del consell de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), al qual acompanyà en la primera campanya del Rosselló (1343). Durant la guerra de les Unions (1347-1348) tots dos germans s'adheriren al bàndol unionista, ja que eren servidors de l'infant Ferran, marquès de Tortosa. Tot seguit, obtingué el perdó reial, i el 1352 donà suport al rei contra l'infant. Es casà amb Elisenda de Queralt (m. 1378). Morí vers 1354.
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Mur, Simó de'
Pladevall i Font (1994-1999), Catalunya romànica, vol. 15 (1993), 'Castell de Mur'
Costafreda Puigpinós (2000), "Els canvis senyorials a Bellver ...", pp. 29, 32-33, 40 i 42
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 144 (nota de Maria Teresa Ferrer i Mallol)
Enllaços
Geneanet
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 320, f. 194v – Tresoreria, Reial – juny 1343

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).