MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6423 (28 / abril / 2024)

Geltrú, Jaspert de la (fl. Barcelona - Montpeller, 1323 – 1324)

Creació de la fitxa: 2022-01-10
Darrera modificació: 2022-01-12
Categoria social i professional
mercader
Comentaris
Mercader. Germà de Joan de la Geltrú (fl. 1316 – 1343) i de Pere de la Geltrú (fl. 1317 – 1324). El 6 d'abril de 1324 fou testimoni, a Barcelona, de la liquidació de la tutoria i curadoria del seu cosí Felip Jutge (m. 1334), fins llavors a càrrec de Joan. L'endemà mateix, hi contractà una societat amb els els seus germans i el seu cosí per mercadejar amb béns que tenien a Barcelona, a Montpeller i a París. En aquest contracte consta com a habitant de Montpeller, on tenia negocis. — Formes antigues del nom: «Jaspertus de la Gautruu», «Gaubertus de la Gautruu», «Jaspertus de la Gualtruu» (llatí).
Atorgant als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 20v-21r – Societat, Notarial – 7 abril 1324
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 861, f. 213v – Concessió, Reial – 22 abril 1337
Testimoni als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 17v-18v – Tutoria, Notarial – 6 abril 1324

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).