MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6422 (27 / abril / 2024)

Colomer, Guillem (fl. Càller, 1326)

Creació de la fitxa: 2022-01-09
Darrera modificació: 2022-01-10
Categoria social i professional
apotecari/especier - factor
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Sardenya (regne/illa)
Localitats: Càller [Cagliari]
Comentaris
Representant a Sardenya de l'obrador de Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), quan ja era regentat pel seu hereu Felip Jutge (m. 1334). Potser relacionat (pare?) amb Arnau Colomer, apotecari de Barcelona que, pel seu testament de 22/10/1362, fundà un presbiterat a l'església de Santa Maria del Pi sota la invocació de sant Guillem confessor i santa Elisabet.
Bibliografia
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 512-513 (doc. 15) (Arnau de Colomer)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 191 (Arnau Colomer)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2064/1, ff. 4v, 10r, 12v i 21v – Tresoreria, Reial – 1326

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).