MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6379 (22 / November / 2024)

Gattarelli, Vanni (fl. Barcelona, 1306 – 1309)

Creació de la fitxa: 2021-12-28
Darrera modificació: 2023-08-24
Categoria social i professional
ambaixador - familiar/domèstic - noble
Comentaris
Giovanni, conegut com Vanni, Gattarelli fou un noble (cavaller) de Pisa. En el context del conflicte entre güelfs i gibel·lins, s'exilià a la Corona d'Aragó, on fou nomenat domèstic o familiar reial per Jaume II el Just (1267 – 1327). Serví el rei com a ambaixador davant de diverses repúbliques itàliques per a preparar la conquesta de Sardenya, dominada per Pisa. Participà a la campanya d'Almeria de 1309-1310, on caigué greument malalt i obtingué una llicència i un elevat donatiu del rei per retornar als seus dominis catalans. — Formes antigues del nom: «Vannus Gatarelli», «Vannus de Ghactarellis» (llatí), «Vanni Gatarelli» (català).
Bibliografia
Salavert Roca (1956), Cerdeña y la expansión ..., pp. ***, doc. 174, 182, 208, 233, 249, 270, 276, 284 i 293
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 68, 78 i 625, doc. 34
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 42, 88-89 (doc. 25) i 169
Vico (2004), Historia general de la isla y ..., 5a parte, cap. 4-5, pp. 29-30
Soddu (2005), I Malaspina e la Sardegna ..., pp. 36-37, 38-40, 43-50 i 55-61, doc. 57-59, 61, 63, 68-69, 71, 75, 78 i 83
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 345, f. 125r – Ordre de pagament, Reial – 10 novembre 1309

Jordi Bossoms

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).