MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom6340 (28 / abril / 2024)

Perpiñán, Domingo de (fl. Terol - Almeria, 1309 – 1322)

Creació de la fitxa: 2021-12-16
Darrera modificació: 2022-11-30
Categoria social i professional
cirurgià - mestre
Activitat professional
Exèrcit-armada-marina - Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Granada (emirat)
Localitats: Almeria, setge d' - Terol
Comentaris
Metge (cirurgià), de Terol. El setembre de 1309 formava part de l'exèrcit de Jaume II el Just (1267 – 1327) que assetjava la ciutat d'Almeria, en la guerra contra el regne de Granada, i el rei li concedí una moratòria de deutes mentre hi fos (aquest document no n'indica l'origen i a Cifuentes 1993 i Vilanova 1998 se suposà que era de Perpinyà). El 9 de febrer de 1314 fou demandat per uns molins i unes terres que posseïa a Borriana. El 1322 era cirurgià a Terol, on tenia arrendades al consell municipal les rendes d'uns molins. El 1366 hi havia un Felipe de Perpiñán a Terol, que era coper (DARA). — Formes antigues del nom: «Dominicus de Perpinyano», «Dominicus de Perpiniano» (llatí).
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 11, 16, 19 i 41
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 26, 31, 154 i 158
Fagundes (2014), Saber médico e poder: as ..., p. 164 (de Vilanova 1998)
Enllaços
DARA ("Ffelip de Perpinyán, cupero")
Acusat als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia de València – vol. 15, f. 222r – Demanda, Municipal – 9 febrer 1314
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 176, ff. 139v-140r – Manament, Reial – 6 setembre 1322
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 344, f. 59v – Manament, Reial – 10 setembre 1309

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).