MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom616 (22 / November / 2024)

Vallmanya, Bernardí de (fl. València, 1474 - 1495)

Creació de la fitxa: 2007-08-23
Darrera modificació: 2023-10-22
Categoria social i professional
escrivà - poeta - traductor
Comentaris
Escrivà de professió, va exercir el càrrec de secretari de Serafí Centelles, segon comte d'Oliva, i va cultivar la poesia de circumstàncies en els certàmens marians celebrats a València el 1474 i el 1486. Va traduir al català tres obres castellanes de publicació recent i de notable èxit editorial, sotmetent-les —com ja havia fet Miquel Peres (s. XV m. – post 1520)— a una sistemàtica reescriptura segons el model de prosa culta, complexa i llatinitzada, dominant sobretot a la València de la segona meitat del segle XV. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Vallmanya, Bernardí)
Identificació del poeta
Català: RAO 184
Impresos amb obres de l'autor
Barcelona, Joan Rosenbach, 18 setembre 1493 – Diego de San Pedro, Càrcer d'amor, Traductor: Bernardí de Vallmanya
València, Pere Hagenbach; València, Lleonard Hutz, 3 agost 1495 – Anònim, Revelació del benaventurat apòstol sant Pau, Traductor: Bernardí de Vallmanya
València, Pere Hagenbach; València, Lleonard Hutz, 8 juny 1495 – Gerard de Vliederhoven, Cordial de l'ànima, Traductor: Bernardí de Vallmanya
[s.l., s.n.], 11 febrer 1474 – [Trobes e llaors de la verge Maria]

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).