MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5808 (28 / abril / 2024)

Llama, mestre (fl. València, 1279 – 1304)

Creació de la fitxa: 2021-10-24
Darrera modificació: 2022-11-01
Categoria social i professional
físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Rei Pere II el Gran
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic), de València. Fou metge de Pere II el Gran (1240 – 1285) i de Jaume II el Just (1267 – 1327). El 1279, el primer li atorgà un privilegi per importar sal a la ciutat de València. El 1304 encara vivia però el 1307 ja era mort. El 1325 la cort encara devia 1.000 ss val. als seus hereus. Probablement, fou pare de Jaume Llama (fl. 1331 – 1347). — Formes antigues del nom: «magister Lama».
Bibliografia
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., p. 25 ("maestre Lama")
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 97 ("maestre Lama")
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 285, ff. 7v-8r – Manament, Reial – 4 març 1325

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).