MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5796 (27 / abril / 2024)

Ramon, Pere (fl. Tremp, 1338)

Creació de la fitxa: 2021-10-21
Darrera modificació: 2021-10-21
Categoria social i professional
batxiller - mestre en arts - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en medicina
Mestre en arts
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Tremp
Comentaris
Mestre en arts i batxiller en medicina, graus molt probablement obtinguts a Lleida. Autor d'una obra en llatí de filosofia natural i medicina titulada Rosa Philosophie (1338), que dedicà a Arnau de Llordat (m. 1346), bisbe d'Urgell, la qual es conserva en un manuscrit (Sevilla, Biblioteca Colombina, 5-2-23, ff. 1r-47r) copiat per Jaume Erla, estudiant de Balaguer, el 1490. L'obra consta de dos tractats: el primer, confronta les distincions i definicions d'alguns dels elements entre filòsofs i metges, mentre que el segon exposa les "impressions" dels elements (meteorològics, astronòmics). Inclou una explicació astrològica del "mal any primer" (1333) a partir de la conjunció maligna de Mart i Saturn (1335). Autoritats citades: Aristòtil, Averrois, Avicenna, Galè i Constantí l'Africà. — Formes antigues del nom: «Petrus Raymundi» (llatí).
Bibliografia
Álvarez Márquez (1995), "Catálogo de los colofones de la ...", pp. 295-296, núm. 45 (colofó)
Perarnau i Espelt (1998), "Nous autors i textos catalans ...", pp. 545-562 (estudi del ms. i ed. de fragments)
Autor (d'obres) als documents
Sevilla - Colombina - Manuscritos – 5-2-23, f. 47rb – Obra (llibre), Personal/familiar – 13 gener 1338

Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).