MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5794 (28 / abril / 2024)

Maimó Bonjuhà (fl. Vic - Girona - Manresa, 1326 – 1348)

Creació de la fitxa: 2021-10-16
Darrera modificació: 2023-11-02
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Privada - Privada i municipi
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona - Manresa - Vic
Comentaris
Metge (físic) jueu. Format pel seu pare, Bonjuhà de Mallorca (fl. 1341), també metge, a Vic, en la dècada de 1320. El 1326, el pare li donà 200 ss b. i li cedí els llibres de medicina i la casa de Vic, a canvi de retenir l'usdefruit d'aquesta última (Corbella 1909; McVaugh 1993). El 1328 els Montcada l'eximiren d'alguns tributs en consideració de l'activitat mèdica a la seva jurisdicció de Vic, d'ell i del seu pare, que en aquesta data ja era mort. El 1333 ell i la seva esposa Priçosa (esposa de Maimó Bonjuhà) (fl. 1340 – 1342) es vengueren la casa de Vic i el 1334, esmentat com a cirurgià, s'havia traslladat de poc a Manresa. Emperò, l'any 1335 tornà a la ciutat de Vic on firmà un contracte per a ser el seu metge municipal durant quatre anys. Allí, gestionà diferents deutes entre els anys 1336 i 1339 i, el 1340, la tresoreria del rei li reclamà a ell i a altres jueus del lloc, una elevada suma de diners (Corbella 1909). L'any 1342 rebé 10 ll per haver atés a Elisenda (filla de Galceran) (fl. 1342) i Alamanda (filla de Galceran) (fl. 1341) que patiren de febra. El 1343 anà a viure a Girona, però el 1345 es traslladà a novament Manresa, a instància de les autoritats municipals, atret per la penúria de metges que llavors hi havia, i el 1347 hi fou protegit fiscalment pel rei a petició del municipi (Rubió 1909; McVaugh 1993). És un dels metges consignats al darrer receptari de l'apotecari Bernat Despujol (fl. 1341 – 1348), de 1347-1348, conegut com Receptari de Manresa, el que hi dictà més receptes, un total de set (Comenge 1899; Cornet - Torras 2005). El 1346, ell i la seva esposa Priçosa pagaren 4.000 ss b. pel dot de la seva filla Dolça, casada amb un jueu de Vic (Corbella 1909). — Formes antigues del nom: «Maymonus Bonjuha», «Maymonus Bonjua» (llatí), «Maymó», «Meymó» (català).
Bibliografia
Comenge (1899), Receptari de Manresa (siglo XIV)
Corbella (1909), La aljama de juheus de Vich ..., pp. 182-184 (doc. 23-25), 192-193 (doc. 37), 197-198 (doc. 44), 206-207 (doc. 58), 210 (doc. 63) i 214-215 (doc. 71) (a Vic)
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495 (trasllat a Manresa)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 195 ("Maymo Bonjuha")
Llop (2001), "Les relacions entre les ...", p. 217 (a Girona i Manresa el 1347, sense ref.)
Cornet i Arboix - Torras i Serra (2005), El Receptari de Manresa (s. XIV), [vol. 1], p. 39 ("Meymó"), i [vol. 2], ff. 1r, 4rv, 5r i 6r
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Maymo Bonjua'
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 651, f. 66rv – Manament, Reial – 22 desembre 1347
Prestador als documents
Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – vol. 274, s. f. – Debitori, Notarial – 26 novembre 1342
Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – vol. 277, s. f. – Préstec, Notarial – 17 febrer 1343
Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – vol. 294, s. f. – Préstec, Notarial – 12 novembre 1337

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).