MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5618 (22 / November / 2024)

Palou, Arnau de (fl. Barcelona, 1374 – 1381)

Creació de la fitxa: 2021-10-06
Darrera modificació: 2021-10-06
Categoria social i professional
barber-cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Barber-cirurgià de Barcelona (consta amb una o altra denominació). Tenia l'obrador a prop del portal de Castellnou o del Call i dels Banys Nous. El 1374 el seu obrador era un alou de l'Hospital d'En Colom, i en pagava un cens 3 morabatins a Saurina, que en tenia el domini útil. El 1381 rebé una deixa testamentària del físic reial Ponç Salvador (m. 1381).
Bibliografia
Madurell i Marimon (1964), "Documentos para la biografía de ...", p. 593, doc. 6 ("a·n Palou, barbitonsori, qui moratur satis prope los Banys Nous")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 72, 378 i 541
Hereu als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 20/12, ff. 121r-123r – Testament, Notarial – 13 juliol 1381

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).