MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom56 (25 / November / 2024)

Saiol, Ferrer (fl. Barcelona, 1349 - 1385)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2020-09-14
Categoria social i professional
escrivà - funcionari reial - notari - protonotari - traductor
Activitat professional
Patró: Reina Elionor de Sicília
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Notari públic per autoritat reial a tota la terra i dominació del rei d'Aragó. Documentat des de 1349 primer com a escrivà del registre, després com a escrivà de manament (1358), secretari (1364) i protonotari (1365-1375) de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375). En els anys 1354-1354 va tenir com a procurador l'apotecari Guillem Metge (m. 1358) per vendre una peça de terra plantada de vinyes i fruiters que tenia prop del portal d'Esparreguera o de Llobregat. El 1363 estava casat amb Agnès Metge (fl. 1348 – 1364), vídua d'aquell apotecari i mare de Bernat Metge (c. 1348 – 1413), al qual segurament formà com a notari (jurà el 1370) i introduí a la Cancelleria (1371) com a escrivà del registre. El 1364 Agnès i ell es van desfer del negoci de Guillem Metge i van llogar l'obrador i en van vendre el contingut a l'antic aprenent i auxiliar d'aquest, Llorenç Bassa (fl. 1339 – 1404) (Olivar 1983: 74-84). El 1374, aprofitant la seva posició, l'infant Joan li demanà que l'informés de l'opinió que els reis i altres persones de la cort tenien sobre un poema que havia escrit, probablement de temàtica política. Després de la mort de la reina, el 1375, i fins 1377, continuà al servei de la Cancelleria del rei (D'Arienzo 1974). Entre els anys 1380 i 1385 traduí del llatí al català l'Opus agriculturae de Pal·ladi.
Bibliografia
Schiff (1905), La bibliothèque du Marquis de ..., pp. 155-156
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 254, doc. CCLXIX
Tramoyeres Blasco (1911), "El tratado de agricultura de ...", pp. 460-461
Deibel (1928), "La reyna Elionor de Sicília", p. 418
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 250
Riquer (1955-1956), "Miscelánea de poesía medieval ...", pp. 153-154
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, pp. 14*-15*, 17*-18* i *218
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s.v. 'Saiol, Ferrer'
D'Arienzo (1974), "Gli scrivani della Cancelleria ...", p. 191 (anys 1358-1377)
Olivar (1983), "Noves precisions sobre la ..."
Giner Sánchez (1986), El Tractat d'Agricultura de ..., ff. 14-28, amb reprod. del signe notarial de F. S. d'un doc. de 1363 (25)
Canellas López - Trenchs i Òdena (1988), Cancillería y cultura: la ..., p. 48
Metge (2010), Llibre de Fortuna i Prudència, pp. 10-11 i 14
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Rodrigo Lizondo (2013), Col·lecció documental de la ..., ad indicem (recull documents redactats i autoritzats per ell en els anys 1356-1372)
Enllaços
GEC
Variants del nom
Sayol, Ferrer
Beneficiari als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 23/5, ff. 50v-51r – Compravenda, Notarial – 13 març 1355
Escrivà als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1566, f. 84r – Concessió, Reial – 5 octubre 1356
Esmentat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 23/15, ff. 22v-28v – Compravenda, Inventari, Notarial – 30 maig 1364

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).