MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5578 (28 / abril / 2024)

Lloria, Roger (III) de (m. València, 1324)

Creació de la fitxa: 2021-10-01
Darrera modificació: 2021-10-01
Categoria social i professional
cavaller - noble
Comentaris
Noble, senyor de la baronia de Cocentaina. Fill de Roger (I) de Lloria (1250 – 1305) i de Saurina d'Entença. Després de la mort del seu mig germà Roger (II), hereu del seu pare, el 1307, esdevingué l'hereu del patrimoni familiar i es canvià el nom de naixement, que era Berenguer, pel de Roger (poc després de 1312). Jaume II el Just (1267 – 1327) el prengué sota la seva protecció i habità amb els infants reials a València. Participà en la conquesta de Sardenya (1323-1324), i morí poc després, sense descendència. Patia una malaltia crònica, que almenys des de 1316 tractà el metge de Barcelona Nicolau Andreu (fl. 1301 – 1321). La manca d'èxit induí la seva mare a apel·lar a Jaume II el Just (1267 – 1327) perquè forcés la intervenció de més metges. Encara el 1323 imposà la intervenció d'Alazar Abenardut (fl. 1323 – 1348). El 1321 es casà amb Faida de Maloleone, a qui el rei obligà a viure amb el seu marit i la sogra.
Bibliografia
Fullana (1923), "La casa de Lauria en el reino de ...", pp. 89-111
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 2, p. 269-270 (doc. 362 i 364), 288 (doc. 395) i 294 (doc. 405)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 110-111 ("Ruggiero II")
Enllaços
GEC
Variants del nom
Lloria, Berenguer de
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 177, f. 299v – Manament, Reial – 5 juny 1323

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).