MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5486 (10 / maig / 2024)

Alazar Galluf (fl. Saragossa, 1380 – 1387)

Creació de la fitxa: 2021-09-24
Darrera modificació: 2023-12-17
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - metge
Comentaris
Metge (físic) jueu inexistent. Fruit d'una confusió de Roca (1929) entre Alazar Golluf (m. 1389), oficial de la dispenseria i després tresorer de Joan I el Caçador (1350 – 1396) i Violant de Bar (c. 1365 – 1431), d'una banda, i Mosé Alazar (fl. 1358 – 1401) (a vegades simplement mestre Mossé o mestre Alazar als documents), metge de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i Joan I, de l'altra. Confusió arrossegada per la bibliografia posterior (Voltes 1955).
Bibliografia
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 214, 235, 272 i 358 ("Aleatzar Galluf")
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 22 ("Alatzar Galluf")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Aleatzar Galluf' (de Roca 1929)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Aleazar Galluf'

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).