MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5465 (28 / abril / 2024)

Vidal Abenardut (fl. Osca, 1348 – 1353)

Creació de la fitxa: 2021-09-24
Darrera modificació: 2023-12-07
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca]
Comentaris
Metge (físic), membre d'una destacada família de metges jueus d'Osca (Aragó), que es distingí en el servei a la família reial (Abenardut, Avenardut, Avinardut) (McVaugh 1993). Fill d'Alazar Abenardut (fl. 1323 – 1348). Fou metge de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). El 1351 el rei li encomanà que participés en la tria de la dida de l'infant Joan [Joan I el Caçador (1350 – 1396)], juntament amb Pere d' Abella (fl. 1350 – 1357) (Cingolani 2019). A la mort del seu pare, assumí diversos càrrecs i rendes que aquest havia posseït: l'escrivania i la col·lecta de l'aljama d'Osca; jutge d'apel·lacions dels jueus d'Aragó que aquell tenia, que quan ell morí prematurament, el 1353, passà al seu germà Jucef Abenardut (fl. 1333 – 1361). En carta de juliol de 1353, el rei Pere nomenà el seu fill Mosé Abenardut (fl. 1353), jueu de Calataiud, com a rabí i jutge d'apel·lacions, en substitució del seu difunt pare. El seu germà Jucef, que el 1352 li havia disputat les rendes reials sobre l'encunyació de moneda a Aragó, a la família des dels temps de Pere II el Gran (1240 – 1285), fou tutor dels seus fills i curador dels seus béns (Rubió 1909; Cifuentes 1993). — Formes antigues del nom: «Vitalis Avenardut», «Vitalis Avinardut» (llatí), «Vidal Avenardut», «Vidal Alatzar» (català).
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 496-497 ("Vidal" i "Vidal Avenarduc")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Vidal' (núm. 5648)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 301 i 351
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 57
Blasco Martínez (1995), "Médicos y pacientes en las tres ...", p. 160
Gubern - Cingolani (1955 i 2019), Epistolari de Pere III, vol. 2, pp. 94-95 (doc. 32)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Vidal Avenarduc' (de Rubió)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1134, f. 198v – Manament, Reial – 13 febrer 1351

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).