MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5443 (22 / November / 2024)

Mata, Joan (fl. Mallorca - Aigüesmortes, 1344 – 1351)

Creació de la fitxa: 2021-09-22
Darrera modificació: 2021-09-22
Categoria social i professional
barber - familiar/domèstic
Activitat professional
Patró: Rei Jaume III de Mallorca
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Aigüesmortes [Aigasmòrtas] - Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Barber de Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). Durant la guerra amb Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), es mantingué fidel al seu rei i el 1344 Pere li confiscà tots els béns que tenia a la ciutat i al regne de Mallorca, que atorgà en part al seu barber Guillem Fuster (II) (fl. 1343 – 1348). La resta havia de ser lliurada als seus creditors i a la seva esposa Blanca, però aquesta finalment fou desterrada de Mallorca i anà a Aigüesmortes, on era el marit al costat de Jaume III. El 1351, després de la mort del rei de Mallorca, Pere li atorgà el perdó. — Formes antigues del nom: «Johannes Matha», «Johannes Mata» (llatí).
Bibliografia
Quadrado (1914-1915), "Proceso instruido en 1345 contra ...", p. 88
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 280, 317*-318 i 788-789 (doc. 245)
Ensenyat Pujol (1997), La reintegració de la Corona de ..., vol. 1, pp. 356-357, i vol. 2, pp. 407-408 (doc. 449)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).