MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5442 (27 / abril / 2024)

Fuster (I), Guillem (fl. Barcelona, s. XIV-1)

Creació de la fitxa: 2021-09-22
Darrera modificació: 2021-09-22
Categoria social i professional
barber - familiar/domèstic - porter
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Rei Alfons III el Benigne - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Barber i porter d'Alfons III el Benigne (1299 – 1336), quan era infant i durant el seu regnat, i després de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Aquest darrer, al pujar al tron (1336), li atorgà un violari de 3.000 ss b. anuals, confirmat el 1348 al seu fill Guillem Fuster (II) (fl. 1343 – 1348), probablement per eixugar deutes pendents. Pere també li confirmà (1340) la carcelleria del castell del veguer de Barcelona, li atorgà l'escrivania de la sotsvegueria del Vallès (1340) ─que només aconseguí, ell o el seu fill, després d'un llarg plet amb el seu detentor, que havia estat bandejat i desposseït─, i un violari de 500 ss jaq. sobre la quèstia de Tamarit de Llitera (1340). Aquest violari fou ofert pel rei al seu fill el 1346, cosa que sembla indicar que en aquesta data ja era mort.
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 222-223n
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 12, núm. 1665 – Manament, Reial – 19 febrer 1343

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).