MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom529 (22 / November / 2024)

Masdovelles, Joan de (fl. Penedès - Barcelona, 1488 – 1513)

Creació de la fitxa: 2007-08-23
Darrera modificació: 2016-10-11
Categoria social i professional
cavaller - noble - poeta
Comentaris
Cavaller ('mossèn' el 1500) i poeta. Senyor de les Pujades (Castellví de la Marca, Alt Penedès). Fill de Pere Joan de Masdovelles (m. ante 1460) i d'Isabel de Vilafranca (que era filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades). És esmentat com a tal al testament de la seva germana Isabel, fet l'any 1488. El 1500 Dionís Joan d'Aiguaviva reptà a batalla a ultrança Galceran d'Aiguaviva, el gendre de Joan, per haver difós Galceran que Dionís havia usat de la seva esposa, fins que el 1502 Joan de Masdovelles signà un arbitratge en el cas. Deu ser el Joan de Masdovelles i de les Pujades domiciliat a la vegueria de Vilafranca del Penedès que consta com a candidat insaculat a oïdor militar de la Diputació del General de Catalunya entre 1500 i 1513, any de la seva mort. Poesies conservades al Cançoner de l'Ateneu.
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, vol. 3, p. 128
Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. 1, p. 145 i 147
Català i Roca (1967-1979), Els castells catalans, vol. 3, p. 754
Carbonell i Virella (1978), "Els Masdovelles, llinatge del ...", pp. 24-25
Serra i Puig (2015), Els llibres de l'ànima de la ..., vol. 1, p. 245, i vol. 2, pp. 255 i 550
Identificació del poeta
Català: RAO 102
Manuscrits amb obres de l'autor
Barcelona - Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès - Manuscrits - 1
Ripoll - Biblioteca Lambert Mata - Fons Mata: Manuscrits - III

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).