MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5186 (22 / November / 2024)

Cella, Cosí de (fl. Barcelona - Navarra, 1395 – 1416)

Creació de la fitxa: 2021-09-02
Darrera modificació: 2021-09-14
Categoria social i professional
familiar/domèstic - músic
Comentaris
Músic («ministrer») d'instruments alts (de vent i de percussió). Juntament amb un company anomenat Cibus, estigué al servei de Joan I el Caçador (1350 – 1396) (1395), Carles III de Navarra (1361 – 1425) (1396-1399), de Martí I l'Humà (1356 – 1410) (1399-1402) i de l'infant Alfons [Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458)] (1413-1416). El 1400, Martí l'envià al seu cirurgià, Guillem Sagarriga (fl. 1370 – 1407), perquè el tractés d'una ferida al braç. Possiblement, era d'origen francès (Coussi o Coucy és transcrit Cosí o Cossí en altres documents citats per Roca 1929 i Gómez Muntané 1979). — Formes antigues del nom: «Cosí» (català).
Bibliografia
Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", p. 154, doc. 24 ("Coli")
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 93, 337, 355 i 342 ("Cosí" per "Coussi")
Gómez Muntané (1979), La música en la Casa Real ..., vol. 1, pp. 43-45 i 47 ("Cosí", "Cosí de Cella"); 38, 69-70, doc. 56-57, 64 i 72 ("Cossí" per "Coussi")
Gómez Muntané (1982-1984), "El manuscrito M 971 de la ...", pp. 169, 185 ("Cosi de Cella") i 204, doc. 21 ("Cosi")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2173, f. 80v – Lletra, Reial – 2 maig 1400

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).