MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5171 (22 / November / 2024)

Mossé Escandarani (fl. Barcelona, 1277 – 1280)

Creació de la fitxa: 2021-08-24
Darrera modificació: 2021-08-29
Categoria social i professional
jueu - prestador
Comentaris
Prestamista jueu de Barcelona. El 1278 acusà Bonifaci [mestre] (fl. 1278 – 1279), metge de Pere II el Gran (1240 – 1285), i el cavaller Romeu de Castellet d'estar implicats en un cas de pirateria contra un mercader jueu de Tortosa. Inicialment, el rei aturà el procés, però finalment (1279) ordenà que s'executés la sentència que condemnava aquests darrers (Regné 1978; Assis 1998-1998; Barton 2015). — Formes antigues del nom: «Mossé Escandarani», «Mosse Scandarani» (llatí). Altres possibles familiars seus es feien dir "d'Alexandria" (Miret - Schwab 1914; Regné 1978; Assis 1998-1999; Jáuregui 2017, 2018).
Bibliografia
Miret i Sans - Schwab (1914), "Documents sur les Juifs catalans ...", pp. 182-185 (família)
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., núm. 72 (família), 679, 705, 739, 785 i 883 ("Escandaran")
Assis (1998-1999), "Els jueus de Barcelona i el ...", pp. 40 (família) i 65-66 (Mossé) ("Escandarani", "Escandaran")
Barton (2015), Contested Treasure: Jews and ..., cap. 5
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 140-141 (Abraham d'Alexandria, Astruc Escandarani)
Jáuregui (2018), "El heqdeix a Barcelona ...", p. 176 (família)
Acusador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 40, f. 145v – Manament, Reial – 31 juliol 1278
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 41, f. 106v – Manament, Reial – 11 juliol 1279

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).