MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5154 (27 / abril / 2024)

Josa, Guillem Ramon de (m. post 1299)

Creació de la fitxa: 2021-08-08
Darrera modificació: 2021-08-08
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble (cavaller) urgellenc. Senyor d'Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell), entre d'altres llocs. Membre del partit nobiliari oposat a la corona, participà en la gran revolta de 1280 contra el rei Pere II el Gran (1240 – 1285). Fou capturat en la presa de Balaguer i empresonat, fins que s'acollí al perdó reial (1282). Fou un dels cavallers que havien d'acompanyar el rei al Desafiament de Bordeus (1283) i participà en la defensa de Girona contra els francesos (1285).
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v.
Català i Roca (1967-1979), Els castells catalans, vol. 6, pp. 1136-1137 (castell d'Altés, Alt Urgell)
Soldevila (1995), Pere el Gran
Cingolani (2011-2015), Diplomatari de Pere el Gran
Enllaços
GEC
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 114, núm. 313/3 – Absolució, Senyorial – 31 juliol 1282
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 114, núm. 316/2 – Absolució, Senyorial – 3 agost 1282
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 114, núm. 317/1 – Absolució, Senyorial – 3 agost 1282

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).