MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom5153 (06 / October / 2024)

Biosca, Jaume de (fl. comtat d'Urgell, 1282)

Creació de la fitxa: 2021-08-08
Darrera modificació: 2021-08-08
Categoria social i professional
cirurgià - mestre
Activitat professional
Patró: Noble
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Urgell (comtat)
Comentaris
Metge (cirurgià). El 1282 signà com a testimoni en alguns documents pels quals Guillem Ramon de Josa (m. post 1299), havent-se acollit al perdó reial després de participar en la rebel·lió de 1280, cedia a Pere II el Gran (1240 – 1285) la possessió temporal d'Oliana, Ossera i Padrinàs, llocs i castells de l'Alt Urgell. Fa l'efecte que en aquell moment servia aquest noble o bé actuava a la zona. Pel nom, probablement procedia del lloc de Biosca, al N de la Segarra, que a l'època formava part del comtat d'Urgell. — Formes antigues del nom: «Jacobus de Bioscha» (llatí).
Bibliografia
Cingolani (2011-2015), Diplomatari de Pere el Gran, vol. 1, doc. 297 i 300-301
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 114, núm. 313/3 – Absolució, Senyorial – 31 juliol 1282
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 114, núm. 316/2 – Absolució, Senyorial – 3 agost 1282
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Pere II – carp. 114, núm. 317/1 – Absolució, Senyorial – 3 agost 1282

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).