MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4963 (03 / April / 2025)

Façan Abenxoha (València, 1303 – 1324)

Creació de la fitxa: 2021-07-07
Darrera modificació: 2025-01-13
Categoria social i professional
alcadi - familiar/domèstic - jutge - menescal - musulmà
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Rei Jaume II el Just
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa) - València (regne)
Localitats: Tortosa - València
Comentaris
Menescal musulmà, membre d'una destacada família valenciana de menescals al servei de la casa reial. Serví Jaume II el Just (1267 – 1327) des de 1303 i després l'infant Alfons, més tard Alfons III el Benigne (1299 – 1336). Acompanyà aquest darrer a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-1324), durant la qual morí. El 1319, essent alcadi dels sarraïns de Tortosa, Jaume II el va nomenar alcadi general dels sarraïns del regne de València (jutge d'apel·lació de les sentències dictades pels alcadis locals). A primers de l'any 1324 ja era mort i el rei atorgà un enfranquiment vitalici a la seva vídua Homahan (esposa de Façan Abenxoha) (fl. 1324). Probablement, foren pares del també menescal Hamet (o Azmet) Abenxoha. — Formes antigues del nom: «Façanus Avenxocha», «Façanus Abenchea».
Bibliografia
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., p. 355, doc. 1574
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 84, 107, 130, 176, 220 i 664
Jutge als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 371, f. 177rv – Comissió, Reial – 29 octubre 1322
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 372, f. 154v – Manament, Reial – 18 març 1323

Jordi Bossoms

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).