MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4933 (22 / November / 2024)

Pintor, Pere (Xàtiva, c. 1423 – Roma, 1503)

Creació de la fitxa: 2021-07-03
Darrera modificació: 2024-05-15
Categoria social i professional
convers - examinador - físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Papa Alexandre VI
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Estats Pontificis - València (regne)
Localitats: Roma - València
Comentaris
Metge (físic), membre d'una família de jueus conversos de la burgesia valenciana. Format a la Universitat de Lleida, sota el mestratge de Francesc Queralt (fl. 1394 – 1447), on aconseguí el grau de mestre en arts i en medicina. Exercí la medicina des de vers 1444, aparentment a València, assolint-hi un gran prestigi. Fou examinador de metges, per a la ciutat i el regne de València, probablement ja en l'any 1455 i en els anys 1466, 1478 i 1481. També fou un dels fundadors (1462) i reorganitzadors (1480) de l'Estudi de medicina, per a cirurgians, de València, on va exercir com a professor (lector) durant els cursos 1468-1469, 1474-1475 i 1484-1485. A causa de l'activitat de la Inquisició, que ja havia mort diversos membres de la seva família, abandonà València, poc després de 1485, i anà a Roma, on exercí com a metge del seu amic el cardenal valencià Roderic de Borja, que el 1492, en convertir-se en el papa Alexandre VI (1431 – 1503), l'afegí a la nòmina dels seus metges. Fou autor de dues obres mèdiques, que dedicà al papa, una d'elles sobre la pesta (Aggregator sententiarum doctorum de praeservatione curationeque pestilentiae, Roma, 1499) i l'altra sobre el 'mal francès' (Tractatus de morbo fedo et occulto his temporibus affligente secundum veram doctrinam doctorum antiquorum aluhumata nominato, Roma, 1500), tema que el va enfrontar a un altre metge valencià del papa, Gaspar Torrella (c. 1452 – c. 1520). Morí a Roma el 1503, pocs dies després que el papa, durant l'epidèmia de pesta d'aquell any, i fou soterrat a l'església de Sant'Onofrio, sota una làpida que manà posar la seva vídua, de cognom Sabata.
Bibliografia
López Piñero - Glick - Navarro Brotóns - Portela Marco (1983), Diccionario histórico de la ..., vol. 2, pp. 178-179
García Ballester (1988), La medicina a la València ...
Arrizabalaga (1996), "Práctica y teoría en la ..."
Arrizabalaga (2001), "Los médicos valencianos Pere ..."
Fresquet Febrer - López Terrada (2002-2003), Archivo Rodrigo Pertegás, vol. 5
Arrizabalaga (2009), "Els metges valencians d'Alexandre ..."
Ferragud (2018), "De la aljama a la corte ..."
Enllaços
GEC
DBE
Wikipedia CAT
Fondo Antiguo de la Universidad Complutense (Aggregator...)
Testimoni als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 22560, s. f. – Vària, Notarial – 27 febrer 1488

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).