MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4808 (22 / November / 2024)

Samuel Caracosa (fl. Perpinyà, 1357 – 1396 /1412)

Creació de la fitxa: 2021-06-22
Darrera modificació: 2023-10-07
Categoria social i professional
alquimista - jueu - jutge - secretari (aljama) - talmudista
Comentaris
Jutge i alquimista jueu, de Perpinyà. Potser també fou talmudista (Feldman 1991: 95). El 1357 fou escollit secretari de l'aljama dels jueus d'aquesta ciutat, però s'hi resistia perquè ja ho havia estat abans i adduïa que no havia regularitzat la seva situació impositiva, que fou regularitzada, com era preceptiu, perquè assumís el càrrec (Vidal 1887-1888; Pons 1957-1960; Maíz 2009). El 1367 consta com a secretari de l'aljama (Vidal 1887-1888). El seu nom apareix en dues llistes d'adquirents dels drets del bancs de la sinagoga datables entre 1383 i 1412 (Blasco 2017). El 1373 Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el cridà a Barcelona, juntament amb altres individus, per determinar algunes qüestions de dret hebraic (Baer 1929-1936), i en aquests anys consta que actuà com a jutge (Feldman 1991). El 1396 Joan I el Caçador (1350 – 1396) li donà llicència per a practicar l'alquímia a tots els territoris de la Corona d'Aragó (Rubió 1908-1921; Cardoner 1973). El 1385 un Samuel Caracosa, jueu de Perpinyà que havia efectuat un préstec, ja era mort (fons David Nirenberg). És possible que alguna de les dades anteriors correspongui a aquest homònim. — Part de la bibliografia que cita el personatge de segona mà (Patai 1994; Planas 2008; Gutwirth 2021) conté errors, en particular en la data de la llicència. — Formes antigues del nom: «Caracosa Samuel», «Samuel Caracosa» (llatí), «Samuel Caracosa» (català).
Bibliografia
Vidal (1887-1888), "Les juifs des anciens comtés de ...", 15 (1887), 35 i 53
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 346-347, doc. 357
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 451-452, doc. 309.2
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, pp. 23-24
Beaujouan (1967), La science en Espagne aux XIVe et ..., p. 39
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 229
García Font (1976), Historia de la Alquimia en ..., p. 146 (de Rubió, amb errors en la data i altres)
Feldman (1991), "R. Nissim ben Reuben Gerondi ...", pp. *** (doc. 12), 75-78 (doc. 13), 83*** (doc. 14) i 95
Patai (1994), The Jewish Alchemists: A History ..., p. 235 i ss.
Cardoner i Planas (1999), "Alquímia i medicina a la Corona ..." (extret de Cardoner 1973)
Vernet - Samsó (2004), "La ciència i la tècnica als ...", pp. 263-264
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", p. 467
Surribas Camps (2008), The Notarial Archive of Cervera ..., pp. 54 i 282 (doc. 923)
Planas (2008), "Els jueus mallorquins i els ...", p. 80
Maíz Chacón (2009), Actividades económicas y ..., vol. 1, pp. 486
Jütte (2011), Das Zeitalter des Geheimnisses ..., p. ***
Blasco Orellana (2017), "Antroponimia de los judíos de la ...", pp. 29, 31 i 36
Gutwirth (2021), "Alquimia y armamento: sobre un ...", p. 74
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1911, f. 54v (segona numeració) – Llicència, Reial – 5 abril 1396

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).