MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4769 (06 / June / 2026)

Ros d'Ursins, Bartomeu (II) (fl. València, 1380 – 1381)

Creació de la fitxa: 2021-06-18
Darrera modificació: 2026-05-12
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Apotecari. Ciutadà de València. Nebot del metge reial Pere Ros d'Ursins (fl. 1343 – 1367). Devia ser fill de l'apotecari Bartomeu (I) Ros d'Ursins (fl. 1341 – 1377). — Formes antigues del nom: «Bartholomeus Ros» (llatí). — El vincle familiar amb Pere Ros es dona al document de 5/08/1381, sense indicar-ne l'ofici. És probable que els documents formalitzats davant del notari Domingo Timor de 1380 i 1381 en els quals sí que apareix com a apotecari facin referència a ell i no al seu pare.
Contractant als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2937, s. f. – Contracte, Notarial – 7 agost 1380
Esmentat als documents
València - ACV - Protocols i notals – vol. 74, s. f. – Vària, Notarial – 5 agost 1381
València - ARV - Registres notarials – vol. 2710, s. f. – Vària, Notarial – 18 gener 1381
Testimoni als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2937, s. f. – Àpoca, Notarial – 8 març 1380

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).