MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4751 (27 / abril / 2024)

Barceló, Andreu (II) (fl. València, 1396 – 1431)

Creació de la fitxa: 2021-06-17
Darrera modificació: 2022-11-30
Categoria social i professional
apotecari/especier
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Apotecari i ciutadà de València. El desembre de 1399 cobrà la cera per la sepultura als marmessors de Pere Desplà (fl. 1399), llaurador de València. Gener 1431 cobrà el lloguer de dos antorxes grans usades pel mestre racional mentre es feien els arrendaments dels drets reials. — Formes antigues del nom: «Andreas Barceló» (llatí).
Atorgant als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2412, f. 211v – Àpoca, Compravenda, Debitori, Notarial – 18 juny 1411
València - ARV - Registres notarials – vol. 2414, f. 257rv – Procura, Notarial – 16 maig 1413
Beneficiari als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 330, s. f. – Àpoca, Notarial – 14 agost 1396
Testimoni als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2412, f. 67r – Vària, Notarial – 25 febrer 1411

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).