MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4732 (28 / abril / 2024)

Acs, Felip d' (fl. Lleida, 1302 – 1308)

Creació de la fitxa: 2021-06-16
Darrera modificació: 2021-08-16
Categoria social i professional
familiar/domèstic - menescal - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Reina Blanca d'Anjou
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Menescal de Jaume II el Just (1267 – 1327) i de Blanca de Nàpols (1283 – 1310). Ja era al servei del rei el 1302, quan l'acompanyà al setge de Montfalcó (González Hurtebise 1911: doc. 88). El 1303 obtingué una excedència per retirar-se a casa seva, a Lleida, a causa d'una malaltia (González Hurtebise 1911: doc. 1605). En aquests anys tenia per ajudants Pere de Tolosa i un cert Felip o Ferrer («Ff., massip del menescal»). El 1307 el rei ordenà que tots els que li devien diners paguessin els seus deutes. L'octubre de 1308 ja era mort. En aquesta data, un violari (12 drs b. diaris) que li havia assignat la reina Blanca passà, per defunció, a un altre individu. El 1310 el rei ordenà que es pagués el que restava del salari que li corresponia i altres deutes als seus hereus o marmessors. El 1324 Caterina (esposa de Felip d'Acs) (fl. 1324), la seva vídua, encara reclamava un deute de 300 ss jaq. per una mula. Probablement, era d'origen occità («Achs», «Aychs» i «Aix» semblen ser grafies diverses per Acs [Ax-les-Termes, País de Foix] o per Ais de Provença, que en occità es pronuncia [ˈajs]). — Formes antigues del nom: «Philipus de Aychs», «Philipus de Achs/d'Achs», «Ffelip de Aix», «Phelip», «Ffelip».
Bibliografia
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., pp. 25-27 (doc. 86, ajudant F.), 26-27 (doc. 88), 51 (doc. 173), 63 (doc. 243), 78-80 (doc. 328), 80-81 (doc. 329, ajudant F.), 122 (doc. 488, ell i ajudant Pere de Tolosa), 172-174 (doc. 766), 182 (doc. 804), 188 (doc. 828), 238-240 (doc. 1040, «Ffelip de Aix») i 361 (doc. 1605)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 457n i 538n ("Felip d'Aix")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 141, f. 102r – Manament, Reial – 4 octubre 1307
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 141, f. 102rv – Manament, Reial – 4 octubre 1307
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 147, f. 20rv – Manament, Reial – 20 agost 1310
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 296, f. 27r – Ordre de pagament, Reial – 5 març 1307
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 296, f. 50r – Ordre de pagament, Reial – 17 abril 1307
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 623, f. 107rv – Certificat, Reial – 14 agost 1310
Beneficiari precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 207, ff. 175v-176r – Confirmació, Reial – 16 desembre 1310
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 290, f. 52v – Concessió, Reial – 2 octubre 1308

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).