MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom47 (22 / November / 2024)

Ayerbe, Ferran d' (fl. Barcelona, 1453 – 1472)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2024-10-29
Categoria social i professional
físic - mestre - protometge
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina. El 1453 participà en l'elecció de Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458) com a canceller de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona. En els anys 1464-1465 era protometge de Catalunya per Pere IV el Conestable de Portugal (1429 – 1466). Se'n conserva una recepta per al còlic nefrític, transmesa en català per Pere Miquel Carbonell (1434 – 1517). Autor d'un poema en català sobre la pesta (Contra adversa fortuna), premiat als Jocs Florals («ab la present guanyà Joya»), escrit arran d'una epidèmia que atacà Barcelona (potser la de 1457), el qual durant un temps estigué penjat, com a exvot, de les reixes de l'altar major de la catedral de Barcelona i que també ha estat transmès per Carbonell (Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 123, ff. 3r-4r, parcialment) i pel Cançoner d'obres enamorades (ms. Barcelona - BAB - Manuscrits - 1 i París - BnF - Manuscrits: Esp. - 225). Carbonell (que el 1472 encara percebé una quantitat del metge i que en va fer una lloança en vers, com a resposta al poema, al seu mateix ms.) afirma que era fill d'«Eora» (Aiora, Vall de Cofrents), a la part de repoblació aragonesa del regne de València.
Bibliografia
Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 18, p. 202
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., s. v.
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 96-97
Martínez Ferrando (1953-1954), Catálogo de la documentación de ..., vol. 1, pp. 109 i 148, docs. 689 i 978
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v.
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53, 60 i 114
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 91, núm. 131
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. ("fill d'Alora")
Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. 3, p. 67 ("natural d'Aiora", poema "detestable", "pedant" i "vulgar")
Enllaços
RIALC rao 11.1 (ed. del poema per Miriam Cabré)
RIALC rao 30.2 (ed. de la resposta de P. M. Carbonell per Miriam Cabré)
Identificació del poeta
Català: RAO 11
Variants del nom
Hierve, Ferrando de
Aerve, Ferrando d'
Manuscrits amb obres de l'autor
Barcelona - Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona - Manuscrits - 123
Barcelona - Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès - Manuscrits - 1
París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 225

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).