MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4619 (13 / maig / 2024)

Lloria, Roger (I) de (Scalea, 1250 – València, 1305)

Creació de la fitxa: 2021-06-01
Darrera modificació: 2022-10-13
Categoria social i professional
almirall - cavaller - noble
Comentaris
Noble de la Corona d'Aragó i de Sicília, de llinatge d'origen normand afincat a la part continental del regne de Sicília. Fill i hereu de Riccardo de Lauria o Loria, senyor de Lauria o Loria (prop de la costa tirrena de la Basilicata), cavaller molt pròxim al rei Manfred de Sicília, amb el qual morí a la batalla de Benevento (1266), i d'Isabella (Bella) d'Amichi, nodrissa i després dama de Constança de Sicília (1249 – 1302). Amb la conquesta del regne de Sicília per Carles I de Nàpols (1226 – 1285), s'exilià amb la seva mare a la cort catalanoaragonesa, on s'educà. El 1283 Pere II el Gran (1240 – 1285) el nomenà almirall de la seva armada, i assegurà al rei el domini de Sicília (batalles de Malta, del golf de Nàpols i de Nicòtera). Participà de forma decisiva en la lluita contra la croada francesa (batalles del golf de Roses i de Panissars), i continuà servint com a almirall Alfons II el Liberal (1265 – 1291) i Jaume II el Just (1267 – 1327) en les fases posteriors de la guerra de les Vespres. Fou heretat al regne de València, on la seva nissaga prosperà. Fills: de Margarida Llança (1279), Beatriu, Roger (II) (m. 1307), Jofredina i Hilària; i de Saurina d'Entença (1291), germana de Guillem (I) d' Entença (m. 1320), Carles, Robert, Berenguer, que a la mort del seu germà Roger es canvià el nom pel de Roger (III) de Lloria (m. 1324), i Margarida. — Formes antigues del nom: «Lauria», «Loria» (llatí), «Lauria» (italià i napolità, pronunciat 'Lauría', antigament «Loria», 'Loría'), «Loria», «Luria», «Lloria», «Lluria» (català, equivalents en grafies fonètiques del català oriental i occidental i de la scripta antiga i moderna). La forma catalana actual amb l'accent tònic desplaçat, «Llúria», tan popular, es creà al segle XIX, potser a imitació de la vigent en espanyol, Lauria (pronunciat 'Láuria').
Bibliografia
Fernández Duro (1901), "El apelativo y la patria del ..."
Enllaços
DBE (M. T. Ferrer i Mallol)
GEC
Viquipèdia
GEC (llinatge)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).