MedCat

Lloria, Roger (I) de (Scalea, 1250 – València, 1305)

Categoria social i professional

almirall - cavaller - noble

Comentaris

Noble de la Corona d'Aragó i de Sicília, de llinatge d'origen normand afincat a la part continental del regne de Sicília. Fill i hereu de Riccardo de Lauria o Loria, senyor de Lauria o Loria (prop de la costa tirrena de la Basilicata), cavaller molt pròxim al rei Manfred de Sicília, amb el qual morí a la batalla de Benevento (1266), i d'Isabella (Bella) d'Amichi, nodrissa i després dama de Constança de Sicília (1249 – 1302). Amb la conquesta del regne de Sicília per Carles I de Nàpols (1226 – 1285), s'exilià amb la seva mare a la cort catalanoaragonesa, on s'educà. El 1283 Pere II el Gran (1240 – 1285) el nomenà almirall de la seva armada, i assegurà al rei el domini de Sicília (batalles de Malta, del golf de Nàpols i de Nicòtera). Participà de forma decisiva en la lluita contra la croada francesa (batalles del golf de Roses i de Panissars), i continuà servint com a almirall Alfons II el Liberal (1265 – 1291) i Jaume II el Just (1267 – 1327) en les fases posteriors de la guerra de les Vespres. Fou heretat al regne de València, on la seva nissaga prosperà. Fills: de Margarida Llança (1279), Beatriu, Roger (II) (m. 1307), Jofredina i Hilària; i de Saurina d'Entença (1291), germana de Guillem (I) d' Entença (m. 1320), Carles, Robert, Berenguer, que a la mort del seu germà Roger es canvià el nom pel de Roger (III) de Lloria (m. 1324), i Margarida. — Formes antigues del nom: «Lauria», «Loria» (llatí), «Lauria» (italià i napolità, pronunciat 'Lauría', antigament «Loria», 'Loría'), «Loria», «Luria», «Lloria», «Lluria» (català, equivalents en grafies fonètiques del català oriental i occidental i de la scripta antiga i moderna). La forma catalana actual amb l'accent tònic desplaçat, «Llúria», tan popular, es creà al segle XIX, potser a imitació de la vigent en espanyol, Lauria (pronunciat 'Láuria').

Bibliografia

Fernández Duro (1901), "El apelativo y la patria del ..."

Enllaços

DBE (M. T. Ferrer i Mallol)
GEC
Viquipèdia
GEC (llinatge)

Lluís Cifuentes