MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4617 (10 / maig / 2024)

Jucef Abenardut (fl. Osca, 1333 – 1361)

Creació de la fitxa: 2021-06-01
Darrera modificació: 2023-10-20
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca]
Comentaris
Metge (físic), membre d'una destacada família de metges jueus d'Osca (Aragó), que es distingí en el servei a la família reial (Abenardut, Avenardut, Avinardut). Fill de Mosé Abenardut (fl. 1309 – 1323) i germà de mestre Alazar Abenardut (fl. 1323 – 1348), tots dos metges. El 1333 practicava la medicina a Osca. El 1350 Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) ordenà que li fos respectat, a ell i a tota la seva família, el privilegi de franquesa durant 7 anys que havia estat concedit al seu germà Mosé Alazar Abenardut, ja difunt. El 1351 consta com a metge de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). El 1353, juntament amb Pere Ros, metge de la reina a Elionor de Sicília (1325 – 1375), examinà a Aaron Vidal (fl. 1353). El 1356 el rei li concedí, a ell i als seus descendents, com també als seus dos germans vius, Salomó Abenardut i Haim Abenardut, tots dos fills de Mosé Abenardut, els privilegis de l'aljama d'Osca. (Rubió 1909). Encara exercia a Osca el 1360. Morí per l'octubre de 1361 o poc abans, ja que les rendes reials que tenia foren reassignades en aquesta data. — Formes antigues del nom: «Juceff Avinardut», «Juceff Avenarduc».
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", p. *** [p. 61 de la reimpr.] ("Juseff Avenarduch")
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 75 ("Josef Avenarduc")
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 351*, 354
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 57 (el confon amb Jucef, fill d'Alatzar)
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 491, 494
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Jucef Avenarduc'

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).