MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4538 (22 / November / 2024)

Isaac ben Seset Perfet (Barcelona, 1326 – Alger, 1408)

Creació de la fitxa: 2021-05-20
Darrera modificació: 2023-10-07
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge - poeta - rabí - talmudista
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Magrib [Barbaria] - València (regne)
Localitats: Alger - Barcelona - Saragossa [Zaragoza] - València
Comentaris
Metge (físic), talmudista i rabí jueu, nascut a Barcelona, també conegut amb l'àlies d'Isaac Rav o amb l'acrònim Rivaix. Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, on coincidí amb Hasdai Cresques (c. 1340 – 1410/1411). Es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat. El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual. El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps. El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València. Al cap de pocs mesos emigrà al nord d'Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita. S'han conservat 553 respostes seves a qüestions teòriques i pràctiques de la vida religiosa jueva (interessants doctrinalment i històricament) i algunes poesies religioses. La seva tomba ha estat lloc de pelegrinatges.
Bibliografia
Feliu i Marbres - Riera i Sans (1976), Poemes hebraics de jueus catalans ..., pp. 155-56
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 47
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Ishaq ben Seset Perfet'
Variants del nom
València, Jaume de

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).