MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4536 (03 / April / 2025)

Sarriera (II), Berenguer (fl. Girona, 1310 – 1344)

Creació de la fitxa: 2021-05-18
Darrera modificació: 2024-11-26
Categoria social i professional
estudiant - jurista
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona
Comentaris
Fill de Berenguer Sarriera (I) (fl. 1298 – 1310). L'any 1310, Jaume II el Just (1267 – 1327) li concedí una beca perquè estudiés fora dels límits del bisbat de Girona, en agraïment pels serveis prestats pel seu pare. Sembla, però, que no sortí de la ciutat de Girona i que fou jurista. Casat amb Caterina de Santmartí, tingueren almenys tres fills: Bernat, Berenguer i Guillem. El 1344, en consideració pels serveis prestats per la seva progènie, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) li concedí una pensió de 400 ss b. anuals, durant tres anys, per a sufragar els estudis de medicina o cirurgia del seu fill Berenguer Sarriera (III) (fl. 1344 – 1358) i afavorir-ne una futura incorporació al servei reial. — Formes antigues del nom: «Berengario de Riaria» (llatí).
Bibliografia
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ..."
Guilleré (2005), "Une famille de médecins ..."
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, pp. *** (arbres genealògics 9a i 9b)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1123, f. 93r – Lletra, Reial – 29 juliol 1344

Jordi Bossoms

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).