MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4529 (25 / November / 2024)

Mossé Bonet Maimó (fl. Perpinyà, 1394)

Creació de la fitxa: 2021-05-14
Darrera modificació: 2023-09-22
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Perpinyà
Comentaris
Metge (físic) jueu de Perpinyà. Fill de mestre Bonet Maimó (fl. 1394 – 1408). El 1373 rebé, juntament amb el seu pare, llicencia per exercir com a metge (López de Meneses 1954). El 1394, Joan I el Caçador (1350 – 1396) atorgà als secretaris i consellers de l'aljama de Perpinyà que no fos admès com a conseller Mossé Bonet Maimó, fill de mestre Bonet Maimó que aleshores era també conseller. Pere de Pertusa, en qualitat de comissari reial, va ordenar a l'aljama de Perpinyà que l'admetés. Els secretaris i la majoria dels consellers van considerar perjudicial aquella elecció.
Bibliografia
López de Meneses (1954), "Crescas de Viviers, astrólogo de ...", p.108
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Variants del nom
Mossé Maimó
Acusat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1863, f. 39rv – Manament, Reial – 4 desembre 1394

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).