MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4526 (28 / abril / 2024)

Moragues, Ferrer (fl. València, 1294 – 1323)

Creació de la fitxa: 2021-05-10
Darrera modificació: 2022-09-29
Categoria social i professional
cirurgià - familiar/domèstic
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Múrcia (regne) - Sardenya (regne/illa) - Sicília (regne/illa) - València (regne)
Localitats: Almeria, setge d' - Càller [Cagliari] - Llorca [Lorca] - València
Comentaris
Metge (cirurgià). Fill de Pere Moragues (fl. s. XIII), cirurgià de València, i d'Agnès Sarriera, germana de Berenguer Sarriera (fl. 1298 – 1310), i per això anomenat també Ferrer Sarriera (Cifuentes 1993: 100, 106-107). Al servei de Jaume II el Just (1267 – 1327) des d'abans de 1294, any en què l'envià, com a cirurgià, al seu germà Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) (McVaugh 1994). Formà part del personal mèdic habitual de la cort (González Hurtebise 1911; Cifuentes 1993; McVaugh 1994). Acompanyà Jaume II a la conquesta de Múrcia (1298-1300) i hi fou heretat (1303), a la campanya d'Almeria (1309-1310), juntament amb el seu oncle Berenguer, i l'infant Alfons [Alfons III el Benigne (1299 – 1336)] a la conquesta de Sardenya (1323-1324), on sembla que anà a establir-se (Jaume II li atorgà les rendes de la carcelleria de Càller) i se li perd la pista. Mentre era a la campanya de Sardenya, Jaume II protegí els seus interessos a la ciutat de València (Cifuentes 1993). — Formes antigues del nom: «Ferrarius Moragues», «Ferrarius ça Riera» (llatí), «Ferrer Moragues», «Ff[errer] ça Riera» (català). — Notes: (1) El fet d'aparèixer el nom abreujat «Ff.» als llibres de tresoreria editats per González Hurtebise 1911, ha originat (Cardoner 1949; Calbet-Corbella 1981-1983) un "Francesc Sarriera" inexistent, per ser aquesta l'abreviatura habitual de Francesc; (2) En uns pocs documents se l'anomena «metge», però contra el que va interpretar Cardoner 1949, cal entendre metge de cirurgia. No se l'anomena mai "mestre".
Bibliografia
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., doc. 85, 172, 954, 993, 1040, 1430 1575 i 1746 ("Ff. ça Riera")
Cardoner i Planas (1944), "Los cirujanos Ça Riera del siglo ...", p. 161 ("Francisco", per una mala interpretació de l'abreviatura "Ff." a González Hurtebise 1911)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Francesc ça Riera' (interpreta malament Cardoner 1949)
McVaugh (1992), "Arnald of Villanova's Regimen ...", p. 206 ("Ferrer Moragues")
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 216 ("Ferrer Moragues")
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 76 (família Moragues)
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 9, 16, 19, 35, 37-38, 100, 106-107, 126, 128, 153, 155, 670-671 (doc. 89) i 673-675 (doc. 92-93) ("Ferrer Moragues", "Ferrer ça Riera")
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 2, pp. 278, 367 i arbre genealògic
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 21, 26, 33, 35, 118-119 (doc. 65), 121-123 (doc. 68-69) / [introd. en anglès:] 149, 154, 160 i 162-163 ("Ferrer Moragues", "Ferrer ça Riera")
Guilleré (2005), "Une famille de médecins ...", p. 683 (família Moragues)
Marugán Vallvé (2009), "El ejército de la Corona de ...", p. 232 ("Francesc Moragues")
Variants del nom
Sarriera, Ferrer
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 177, f. 153rv – Manament, Reial – 13 abril 1323
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, ff. 50v-51r – Ordre de pagament, Reial – 29 octubre 1313
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 264, f. 72v – Tresoreria, Reial – 1300
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, f. 54rv – Ordre de pagament, Reial – 9 novembre 1313

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).