MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4500 (27 / abril / 2024)

Astruc de Besalú (fl. Besalú - Perpinyà - Vilafranca del Penedès, 1380 – 1405)

Creació de la fitxa: 2021-05-06
Darrera modificació: 2021-08-30
Categoria social i professional
conseller (aljama) - físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Besalú - Vilafranca del Penedès
Comentaris
Metge (físic) jueu de Besalú. El 1405, juntament amb el seu fill Vidal Astruc de Besalú (fl. 1380 – 1421), també metge de Besalú, es trasladaren a Vilafranca del Penedès amb salconduit i recomanació de Martí I l'Humà (1356 – 1410) (Girona 1915; Baer 1929-1936). Probablement, és el mateix Astruc de Besalú que, juntament amb un Abraham de Besalú i un Vidal Astruc, consta en una llista d'individus aptes a consellers de l'aljama de Perpinyà en documents reials de 1380, 1382 i 1384 (Baer 1929-1936: II, d. 330 i 371). També apareix en dues llistes d'arrendataris dels bancs de la sinagoga de Perpinyà de finals del s. XIV o inicis del XV (Blasco 2017). Potser era parent de David de Besalú (fl. 1370). — Formes antigues del nom: «Astruch de Besaldú» (català).
Bibliografia
Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", V/1 (1915), p. 580, núm. 66
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 2, pp. 487-489 (doc. 330), 565-568 (doc. 371) i 723
Blasco Orellana (2017), "Antroponimia de los judíos de la ...", pp. 30 ("Astruc de Bisaldum") i 34 ("viuda de Astruc de Bisaldun")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2181, f. 18r – Protecció, Reial – 28 setembre 1405

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).