MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4485 (29 / November / 2025)

Cruïlles, Bernat de (fl. 1360 – post 1436)

Creació de la fitxa: 2021-04-29
Darrera modificació: 2025-10-20
Categoria social i professional
camarlenc reial - cavaller - conseller reial - majordom reial - noble - procurador
Comentaris
Noble (cavaller). Fill i hereu de Berenguer (II) de Cruïlles (m. 1402), de la línia dels senyors de Calonge i Bestracà. El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans, on anà en l'expedició de l'infant Martí, després Martí I l'Humà (1356 – 1410). Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d'Empúries (1396). Molt estimat pel rei Martí, del qual fou conseller i camarlenc, i que el 1406 recomanà el seu fill Joan a la Universitat de Bolonya, on anava a estudiar, amb una carta signada pel secretari reial Bernat Metge (c. 1348 – 1413). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant de Bar (c. 1365 – 1431). Durant l'interregne (1410-1412) regí les baronies de Bernat (IV) de Cabrera (1391 – 1423), comte de Mòdica, que defensà amb èxit de la seva actuació a Sicília, i actuà com a urgellista. El 1413 fou un dels notables citats a consell per Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) per decidir la repressió armada de la revolta de Jaume (II) d'Urgell (1380 – 1433). El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria de Castella (1406 – 1458) i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. Cruïlles, Bernat de
Enllaços
GEC
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2181, ff. 29v-30r – Ordre de pagament, Reial – 9 octubre 1405

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).