MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4453 (18 / maig / 2024)

Navion, Joan de (fl. Montserrat, 1495)

Creació de la fitxa: 2021-04-21
Darrera modificació: 2021-04-21
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic - Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Montserrat
Comentaris
Metge (físic). El 1495, sent metge del monestir de Montserrat, fou empresonat a Monistrol per ordre del majordom com a conseqüencia d'una baralla amb un donat de la casa. Assistí una dona d'Igualada, amb autorització del majordom, i els consellers d'Igualada intercediren per ell davant el prior, García Jiménez de Cisneros, que accedí a readmetre'l si modificava la seva conducta conflictiva i violenta. — Formes antigues del nom: «Johan de Navyon» (català). Castellà 1921 llegí «Havyon», que és la forma que, excepte Roca 1926, reprodueix tota la bibliografia.
Bibliografia
Castellà Raich (1921), "Els consellers d'Igualada ..."
Roca (1926), "Notes medicals històriques: Un ..."
Colombás (1955), Un reformador benedictino en ..., pp. 112-114
Altés i Aguiló (1991), "Metges, cirurgians i apotecaris ...", p. 10
Rotllan i Verdaguer (2008), "Aspectes històrics de ...", p. 104

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).