MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4451 (27 / abril / 2024)

Queralt, Francesc (fl. Lleida, 1394 – 1447)

Creació de la fitxa: 2021-04-21
Darrera modificació: 2024-03-30
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Metge (físic). Mestre en arts i en medicina. D'orígens desconeguts, però sempre vinculat a Lleida i al seu Estudi General. L'any 1394 participà en una investigació judicial davant la cort del veguer de Lleida per la mort d'una dona, juntament amb els barbers-cirurgians Arnau Ferrer (fl. 1389 – 1399) i Antoni de Perola (fl. 1390 – 1401). En 1407 en la mateixa cort se li va encomanar actuar com a perit, ara amb Jaume Serra (fl. 1407), en una dessospitació per esbrinar si una dona havia mort a causa d'unes ferides ocasionades pel seu marit. El mateix any tingué una disputa amb el metge Joan Maguessa (fl. 1384 – 1407), ja que aquest l'acusà d'haver actuat de forma negligent en l'assistència a un pacient. Es conserven els testimonis del cas, però no la denúncia. En 1405 va ser contractat pels clavaris de l'Estudi General de Lleida per impartir durant un any la lliçó ordinària de medicina de l'hora tèrcia a la Facultat de Medicina, amb un sou de 30 ll anuals i la impossibilitat de sortir de Lleida sense permís (Ferragud 2019). Tanmateix, sabem que abans de 1401 va mantenir una disputa amb el metge Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422) en l'estudi lleidatà (Lapeysonnie 1966). Hi va ser mestre del metge convers Pere Pintor (fl. 1423 – 1503). Aquest es va referir als seus temps d'estudiant a l'obra sobre la pesta Agregator sentenciarum doctorum omnium de preservatione curationeque pestilentiae (Roma, 1499). Hi va esmentar un controvertit cas clínic de Queralt relacionat amb l'administració de canyafístula a un canonge de Lleida, mentre era el seu estudiant. En aquest mateix text afirmava que Queralt tenia 90 anys. Sembla que podria haver estat el metge del capítol del bisbe García Aznárez (Lladonosa, 1969; no aporta dades documentals). Sembla que en 1447 encara ensenyava a la Facultat de Medicina de Lleida. Fou autor d'uns comentaris al Tegni de Galè, perduts (Arrizabalaga, 2004). — Formes antigues del nom: «Franciscus Queralt» (llatí), «Francesch Queralt» (català). — Agraïments: Joan J. Busqueta (UdL).
Bibliografia
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ...", p. 3
Ferragud (2019), Una ciutat medieval en cerca de ..., pp. 108-111, 115 i 166-167
Camps i Surroca - Camps i Clemente (1995), "Las denuncias contra los ...", pp. 245-250, doc. 2
Dureau-Lapeyssonnie (1966), "L'oeuvre d'Antoine Ricart ...", p. 182
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., p. 30 (diu que va morir en 1445, però en 1447 és esmentat en una reforma dels estudis feta pel bisbe)
Esmentat als documents
Lleida - ACL – Documents varis, Caixa 1, cm03 – Vària, Eclesiàstic – 18 setembre 1447
Perit als documents
Lleida - AML – Llibre de Crims, reg. 796, ff. 132r-148v – Procés, Municipal – 16 abril 1394
Lleida - AML – Llibre de Crims, reg. 802, ff. 49r-107r – Procés, Municipal – 9 febrer 1407

Lluís Cifuentes / Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).