MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4418 (27 / abril / 2024)

Galbarra, Juan de (fl. Saragossa, 1441 – 1469)

Creació de la fitxa: 2021-04-13
Darrera modificació: 2021-04-14
Categoria social i professional
cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Cirurgià de Saragossa. Cap a 1441 fou examinat per l'Estudi de Medicina de Barcelona, però el físic de la reina lloctinent Maria de Castella (1406 – 1458), Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458), revocà l'examen. El cirurgià apelà, però la reina defensà la decisió del seu metge. Des d'almenys 1459 tenia cases a Saragossa, prop de l'almodí i del mercat (capbreus de 1460 i 1469; al de 1474 era de la seva vídua). — Formes antigues del nom: «Johan de Galbarra» (català i aragonès). — Nota: a l'índex de l'edició del capbreu de 1460 (Falcon 1981) s'identifica per error el cirurgià amb un Anton de Galbarra que tenia una parada al mercat (284) i que, a diferència de Juan, enlloc és anomenat "maestre".
Bibliografia
Falcón Pérez (1981), Zaragoza en el siglo XV ..., pp. 241-242 («maestre Johan de Galbarra»), 294 («maestre Galbarra, cirugiano)», 313-314, 371 i 387
Riera Blanco (2007), "Mestres d'art i medicina, els ...", pp. 45-46
Acusat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3269, f. 4r – Manament, Reial – 15 desembre 1441

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).