MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4415 (28 / abril / 2024)

Isabel de Baviera (Munic, 1370 – París, 1435)

Creació de la fitxa: 2021-04-09
Darrera modificació: 2021-04-09
Categoria social i professional
reina
Comentaris
Isabeau de Baviera , també coneguda com a Isabel de Baviera o Isabeau de Wittelsbach-Ingolstadt, nascuda vers el 1370 a Munic, i morta el 24 de setembre de 1435 a París. És reina de França de 17 de juliol de 1385 a 21 d'octubre de 1422 com a esposa de Carles VI. Procedent de la poderosa casa de Wittelsbach-Ingolstadt, és la filla gran del duc Esteve de Baviera i de la seva dona Taddea Visconti, d'una eminent família noble que regnà sobre la ciutat italiana de Milà. Als quinze anys, Isabeau de Baviera va ser enviada a França per casar-se amb el rei Carles VI, amb qui es va casar pocs dies després de la seva primera reunió. El 1392, Carles VI va patir el seu primer atac de bogeria, que el va treure gradualment dels afers governamentals. Aquests episodis de demència apareixen de manera irregular, i tot i les seves recurrents sol·licituds de deixar de banda la seva dona, Carles VI sovint li permet actuar en nom seu. Isabeau es converteix així en un regent no oficial en nom dels dofins, els seus successius fills que esdevenen hereus del tron, i participa al consell reial, amb una autoritat fins ara inigualable per a una reina de França.
Enllaços
Wikipedia
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1885, f. 49v – Credencial, Reial – 16 setembre 1393

Gemma Escribà Bonastre

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).