MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4374 (22 / November / 2024)

Cervelló, Guerau (VII) de (m. c. 1309)

Creació de la fitxa: 2021-04-01
Darrera modificació: 2021-09-30
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble. Senyor de les baronies de Cervelló, Querol i Montagut, entre d'altres feus. Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló (m. d. 1270). Després d'haver participat a les bandositats nobiliàries de la fi del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) (1274), fou un dels capitans de Pere II el Gran (1240 – 1285). Fou un dels cavallers designats per acompanyar el rei al desafiament de Bordeus (1283) i posteriorment lluità al seu costat contra la croada francesa (1285), en particular a la batalla de Santa Maria d'Agost. El 1297 vengué la baronia de Cervelló a Jaume II el Just (1267 – 1327) a canvi de les viles de l'Arboç i Molins de Rei i altres rendes. Participà en la campanya d'Almeria de 1309-1310. Es casà amb Brunissenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona, però morí sense fills legítims vers 1309. Havia concedit un violari de 400 ss b. al físic Nicolau Andreu (fl. 1301 – 1321), el pagament del qual el metge va haver de reclamar judicialment el mateix any 1309.
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Cervelló, Guerau de'
Enllaços
GEC , s. v. 'Cervelló'
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 144, f. 74r – Comissió, Reial – 11 juny 1309

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).