MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4373 (28 / abril / 2024)

Andreu, Nicolau (fl. Barcelona, 1301 – 1321)

Creació de la fitxa: 2021-04-01
Darrera modificació: 2021-10-01
Categoria social i professional
físic - mestre
Activitat professional
Patró: Noble
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), de Barcelona. Hi exercia la medicina almenys des de 1301. Era cosí de l'esposa de Joan Amell (fl. 1306 – 1330), físic major de Jaume II el Just (1267 – 1327). El 1309 reclamà als marmessors del noble Guerau (VII) de Cervelló (m. c. 1309) el violari de 400 ss b., concedit pel mateix noble, que en determinat moment es va deixar de pagar. El 1316, essent considerat un metge molt experimentat, tenia per pacient Roger (III) de Lloria (m. 1324), fill del gran almirall. Aquest noble era afectat d'una malaltia crònica, i insistí a tractar-lo en exclusiva fins que la seva mare apel·là al rei i aquest ordenà que hi intervinguessin més metges. Morí pel febrer de 1321. — Formes antigues del nom: «Nicholaus Andree» (llatí). — Nota: Torres Fontes (1954) el va confondre amb Nicolás Garín (fl. 1272 – 1308).
Bibliografia
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, p. 41, i vol. 2, p. 28 (doc. 46)
Torres Fontes (1954), "Un médico alfonsí: maestre ...", pp. 15-16
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 110-111 ("Nicolau Andree")
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 7r – Lletra, Reial – 9 desembre 1306
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 144, f. 74r – Comissió, Reial – 11 juny 1309

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).