MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4353 (27 / abril / 2024)

Garín, Nicolás (fl. Castella, 1272 – 1308)

Creació de la fitxa: 2021-03-29
Darrera modificació: 2021-09-30
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Ferran IV de Castella - Patró: Rei Alfons X de Castella - Patró: Rei Sanç IV de Castella
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne)
Comentaris
Metge (físic) d'Alfons X de Castella-Lleó (1221 – 1284), Sanç IV de Castella-Lleó (fl. 1258 – 1295), Maria de Molina i Ferran IV de Castella-Lleó (1285 – 1312), dels quals també fou conseller i ambaixador. Estudià a la Universitat de Montpeller. El 1272, essent metge d'Alfons X, obtingué terres al repartiment de Múrcia. Sanç IV l'envià d'ambaixador a França (1292 i 1294) i li concedí les rendes de Cabezón, prop de Valladolid (1293), confirmades per Ferran IV (1306). Protagonista d'una cantiga d'escarn anònima dels cançoners d'Ajuda i de la Vaticana i citat a les cròniques d'Alfons X i Ferran IV (Torres Fontes 1954). Pare de Pedro Garín (fl. 1308), canonge de Valladolid i estudiant (probablement de medicina) a Montpeller. — Formes antigues del nom: «magister Nicholaus» (llatí), «maestre Nicolás» (castellà i galaicoportuguès). — Nota: Torres Fontes (1954), que desconeix el document de 1308, en fa un retrat moral inclement a partir del testimoni burlesc de la cantiga (que reprodueix), i proposa identificar-lo amb un «maestre Nicolau» de l'entorn de Jaume II el Just (1267 – 1327), en realitat el barceloní Nicolau Andreu (fl. 1301 – 1321).
Bibliografia
Torres Fontes (1954), "Un médico alfonsí: maestre ..."
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 142, f. 257rv – Salconduit, Reial – 4 novembre 1308

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).