MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom4342 (22 / November / 2024)

Alazar Golluf (m. Saragossa, 1389)

Creació de la fitxa: 2021-03-26
Darrera modificació: 2021-09-24
Categoria social i professional
dispenser - familiar/domèstic - jueu - tresorer
Comentaris
Membre destacat de la família jueva dels Golluf, de Saragossa. Des del 1383, exercí com a agent de l'infant Joan [Joan I el Caçador (1350 – 1396)] i de la seva esposa Violant de Bar (c. 1365 – 1431). Després que Joan ascendís al tron, fou un dels principals agents de la cort de la reina Violant, de qui va arribar ser el tresorer. Jueu devot, les activitats de Golluf en assumptes jueus s'estenien més enllà de la seva pròpia comunitat. Ha estat confós amb el metge inexistent Alazar Galluf (fl. 1380 – 1387).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 410, 555-556, 609, 610-616, 626 i 631
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 214, 235, 272 i 358 (el confon amb la figura del metge reial "Aleatzar Galluf", que inventa al confondre'l amb Mossé Alatzar)

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).